11.11.09

Pregunteu-li als vostres avis que recorden del 20 de juliol de 1969?

20 de julio de 1969. Aquella nit la trajectòria de la humanitat va fer un gir de 360º. Per les pantalles de totes les, televisions del món segur que només apereixía una imatge. la imatge d'un somni. Qui no ha somiat mai viatgar a l'espai i trepitjar la Lluna? Doncs aquella nit aquest somni es va fer realitat. La conquesta de la Lluna es realitzaría en el Mar de la Tranquil·liatat d'aquesta. En aqust cràter és on va aterrar l'Apol·lo, la nau que transportava la representació de l'humanitat: Nail Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins. Pregunteu als vostres avis (o als pares, tot i que encara deurien ser infants) que és el que recorden d'aquella màgica nit? Segur que us diuen alguna cosa similar a aquesta: la petjada que va deixar Neil Armstrong al descendir de la nau sibre la superfície lunar. També us diran la ja famosa frase, "Un petit pas per l'home, un gran salt per la humanitat". Aldrin va ser el segon i últim de la tripulació en caminar per la Lluna. La seva descripció del paisatge que veia fou: "Desde aquí s'aprecia un panorama bellíssim. S'assembla a alguns deserts d'Estats Units". Aquests dos homes van realitzar un paseig de catorze hores damunt la superfície lunar, tot amb la fí de recaptar mostres per futurs experiments. Aquests tres homes van pasar a la història, però heu de saber que el projecte va ser inicat el 1961 pel, aleshores, president d'Estats Units, John Kennedy.




ASTRONÀUTICA


S'anomena astronàutica a la navegació realitzada entre els astres, és a dir, realitzada a fora de l'ambit terrestre: l'espai. Aquesta navegació també és coneguda com a cosmonàutica, ja que també es realitza en el cosmos. El mot d'austronàutica ha sigut utilitazada a occident, d'aquí ve que els tripulants es coneguin amb el nom d'astronautes. A lantiga URSS eran coneguts com a cosmonautes o navegants dels cosmos.

A la hora de plantejarse la possibilitat de sortir de l'atmosfera terrestre sa de tenir sempre en compte la força de la gravetat. La gravetat és la força que manté la cohesió de l'univers i la que regula la seva mecànica. El vehicles que volen per l'espai no són inmunes a aquesta força. Durant la segona mitat del segle XX es van obtenir els mitjans i coneixaments necessaris per construir naus capaces de superar la gravetat terrestre. Recordem que la gravetat té un valor de 9'8m/s2.

Ham, el primer simi a l'espai.

Els entrenaments i l'elecció de Ham
Ham partenyia a un grup de sis ximpanzés entrenats en el centre de medicina aeroespacial de Holloman, on fou entrenat per moure algunes palanques en funció de diverses llums activades. Durant el seu entrenament rebia llepolies com a premi o descarregues eléctriques com a càstig.

Missió Mercury-Redstone 2
El 31 de gener de 1961, Ham va pilotar una missió de prova del projecte Mercury l'objectiu del qual era simular exactament allò que sentiria el primer astronauta nord-americà durant el seu històric viatge suborbital. L'enlairament es va dur a terme sense incidents, però un problema al regulador d'acceleració del coet va proporcionar un excés de velocitat que no es resoldria fins que es va esgotar l'oxigen líquid, la qual cosa va portar a la càpsula a una altitud màxima de 253 km, superior a l'esperada. Això va suposar un període d'ingravitació de 7 minuts per a Ham, i una reentrada amb una desacceleració de 14,7 Gs, més elevada del normal. El vol va durar 16 minuts i 39 segons i la càpsula va aterrar a l'Oceà Atlàntic, a 679 km de distància del punt d'enlairament, 209 km més enllà del previst. Com a resultat del major impacte i la prolongada espera fins a l'arribada del rescat i la violència de les ones, una mica d'aigua va penetrar en l'interior de la càpsula. Per fortuna, Ham va ser rescatat sa i estalvi, i una ràpida revisió va confirmar que es trobava en bones condicions.
Aquests casos d'animals viatjant per l'espai han portat a molts directors de cine infantil i juvenil a crear noves pel·lícules per aquest públic entorn aquests viatges. La peli que us destaquem és Space Cimphs. Aquí teniu el tràiler. Però recordeu que tembé hi ha altres pelis com Wall-e, Toy Story, Star Wars, Odisea en el espacio... Totes per públics molt variats però entorn del tema de l'espai.


10.11.09

Kudryavka, alias Laika


Casi un mes después de que la antigua Unión Soviética pusiese en órbita terrestre el satélite artificial Sputnik-1, este país dio un buen golpe de efecto al lanzar el 3 de noviembre de 1957 su segundo satélite artificial, el Sputnik-2, con un ser vivo en su interior: la famosa perra Laika.
Laika era un perro abandonado que vagaba por las calles de Moscú, fue capturado y preparado para la misión espacial. Los responsables de la misión consideraban que los perros vagabundos eran capaces de sobrevivir en condiciones más difíciles que aquellos que tenían un hogar... y un viaje espacial no sería precisamente un camino de rosas. Para acostumbrarla al pequeño compartimento en el que volaría dentro del Sputnik-2, Laika -y otros dos perros candidatos, Albina y Mushka- fueron mantenidas en jaulas cada vez más pequeñas durante periodos de 15-20 días.
En realidad, el nombre original de Laika era Kudryavka ("Poco rizada") y su viaje estaría lleno de complicaciones: la cabina presurizada del Sputnik 2 le dejaba suficiente sitio para permanecer tumbada o en pie, pero el animal iba encadenado para evitar que la ausencia de gravedad le hiciese dar vueltas. Un sistema regenerador de aire le proveía de oxígeno y su comida y agua le era entregada en forma de gelatina. Nada más iniciar el viaje, las primeras lecturas de telemetría mostraron que durante el lanzamiento el pulso del animal animal se triplicó y que una vez entró en órbita ésta se hallaba inquieta y nerviosa. La URSS anunció que el animal se comportaba bien y que se encontraba en calma realizando su vuelo espacial y que en pocos días Laika volvería a la Tierra descendiendo a bordo de la cápsula del Sputnik 2 y posteriormente en paracaídas. La realidad sería muy diferente.
Lamentablemente, no se sabía cómo retornar una cápsula a la Tierra y que sobreviviese un ser vivo a bordo de ésta. Los ingenieros rusos planearon mantener a Laika unos 10 días con vida hasta que las reservas de oxígeno se agotasen. Inicialmente, la URSS, tras desmentir que el animal retornaría vivo a la Tierra, informó que Laika había muerto sin dolor tras una semana en órbita terrestre. Posteriormente los rumores alimentaron la idea de que la perra había sobrevivido sólo unos cuatro días. Pero la verdad no se sabría hasta el Congreso Espacial Mundial de 2002: el científico Dimitri Malashenkov del Instituto de Problemas Biológicos de Moscú informó que, en realidad, Laika murió pocas horas después del inicio de la misión debido a las altas temperaturas y al pánico: el animal tuvo que soportar una humedad muy alta y temperaturas de unos 40°C, que acabaron con su vida entre cinco y siete horas después del inicio del vuelo.
Naturalmente, esta información no era conocida por el público en el momento en el que transcurría la misión, por lo que la reacción mundial fue muy variada y en algunos casos muy propia de la época de la guerra fría: asombro, incredulidad, sorpresa... En algunos países, como Inglaterra, la Liga de la Defensa Nacional Canina organizó marchas de protesta guardando diariamente un minuto de silencio por el animal. También, en el mismo pais, la Liga Contra los Deportes Crueles organizó manifestaciones y apeló a las Naciones Unidas y a diversos organismos internacionales para que repudiasen este tipo de experimentos.
El Sputnik-2 reentraría en la atmósfera terrestre en abril de 1958, con su carga biológica muerta, destruyéndose para siempre.

Ham i Laika, estrena de l'era espacial

AAHam i Lakia, un ximpazé i una gosseta van ser els primers en cercar l'espai. Sí, sí, abans que nosaltres! Però no us confongeu, no és que els animals hagin desenvolupat cap sistema de viatge per l'espai, el que passa, com en tantes altres coses, es que els científics de l'espai van decidir provar els viatges interespacials amb animals, ja que si alguna cosa fallava, no es lementaria cap vida humana. Tot i que les creadores d'aquest blog no creiem que sigui just. Els animals també tenen drets! Bueno, al que deiem al principi de la notícia, que els primers éssers en volar per l'espai van ser la gossa Laika i el ximpanzé Ham, els anys 1957 i el 1961 respectivament.

4.11.09

El coet: el mitjà ideal?


No us heu preguntat mai per què no podeu anar amb cotxe per l'espai? Doncs bé, si us ho heu preguntat mai, em sap greu dir-vos que no podreu pas. Els coets especials són l'únic mitjà disponile per posar-se en òrbita al voltant de la Terra. Us diré els dos motius per els quals no podeu vitajar amb cotxe per l'espai: d'una banda el teu cotxe no és capaç d'assolir la velocitat necessària per a aquesta aplicació i de l'altra només el coet es capaç de propulsar-se en el buit de l'espai. El teu cotxe, com tots els altres vehicles, necessiten un medi material sobre el que desplaçar-se, o bé obtenen algun element essencial per al seu funcionament del medi.
Però, el coet no deixa de ser un mitjà ineficaç de llançar objectes a l'espai. Degut a la seva pròpia naturalesa el coet haurà sempre de ser molt més gran que l'objecte que ha de transportar, i això vol dir que en un llançament la major part de l'energia serà utilitzada per accelerar el propi coet i no la seva càrrega útil.

Però no patiu. Amb tot això dels cotxes elèctrics segur que ja hi ha algún ingenier pensant en construir cotxes especials!!

Què és un coet?


Quan us pregunten que és un coet en que penseu? En un coet especial? En uns focs artificials? En guerres? Doncs bé, penseu en el que penseu teniu raó, un cohet és tot això.
L'origen de tot coet es troba a orient, ja que la primera notícia que es té del seu ús és de l'any 1232 a la Xina (aquets xinos s'ho inventen tot!!!). No va ser fins al segles XV i XVI que va ser introduït a Europa per mans dels àrabs, utilitzant-se com a arma incendiària.
Però fins el segle XIX i el començament del segle XX el cohet no fou més que una arma. Aquesta nova visió del coet la coneixem gràcies als primers científics que van veure el coet com a sistema per a propulsar vehicles aeris espacials tripulats. Alguns d'aquests científics foren el rus Konstantin Ciolkovskij, l'alemany Hermann Julius Oberth i el nord-americà Robert Hutchings Goddard, i, més tard, els russos Sergej Korolev i Valentin Gruchensko i l'alemany Wernher von Braun.

Font: Wikipèdia