Què és un satèl·lit?

Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest. Els satèl·lits tenen aplicacions molt variades i importants, tant en el camp civil com en el militar. Encara que els satèl·lits es limiten a obtenir i/o transmetre informació, aquesta informació pot ser de gran utilitat per les activitats humanes a terra. Les dades dels satèl·lits juguen un paper clau en molts aspectes de la vida moderna (televisió per satèl·lit, navegació per GPS, previsions meteorològiques,...), i la seva importància creix a mesura que la tecnologia permet fer satèl·lits amb més complexitat i capacitat. Existeixen moltes categories de satèl·lits artificials segons el tipus de missió que acompleixen:d'observació, meteorològics, científics, astronòmics, de navegació, de comunicacions, detectors de míssils, d'escolta electrònica, etc. El problema de tots aquests satèl·lits, un com ja no s'utilitzen, en lloc de reotrnar-los a la Terra i reutilitzar-los o reciclar-los, el que fan és deixar-los navegant a la deriva per l'espai. Què no en tenim prou contaminant la Terra? També hem de contaminar l'espai? Només el 7% dels satèlits qe estàn a l'espai tenen alguna funció, la resta són ferralla espacial.
Cada punt blanc de la imatge representa una basura espacial.

ASTRONÀUTICA

S'anomena astronàutica a la navegació realitzada entre els astres, és a dir, realitzada a fora de l'ambit terrestre: l'espai. Aquesta navegació també és coneguda com a cosmonàutica, ja que també es realitza en el cosmos. El mot d'austronàutica ha sigut utilitazada a occident, d'aquí ve que els tripulants es coneguin amb el nom d'astronautes. A lantiga URSS eran coneguts com a cosmonautes o navegants dels cosmos.

A la hora de plantejarse la possibilitat de sortir de l'atmosfera terrestre sa de tenir sempre en compte la força de la gravetat. La gravetat és la força que manté la cohesió de l'univers i la que regula la seva mecànica. El vehicles que volen per l'espai no són inmunes a aquesta força. Durant la segona mitat del segle XX es van obtenir els mitjans i coneixaments necessaris per construir naus capaces de superar la gravetat terrestre. Recordem que la gravetat té un valor de 9'8m/s2.

Font:http://www.astromia.com/historia/vuelosviajes.htm

El coet: el mitjà ideal?

No us heu preguntat mai per què no podeu anar amb cotxe per l'espai? Doncs bé, si us ho heu preguntat mai, em sap greu dir-vos que no podreu pas. Els coets especials són l'únic mitjà disponile per posar-se en òrbita al voltant de la Terra. Us diré els dos motius per els quals no podeu vitajar amb cotxe per l'espai: d'una banda el teu cotxe no és capaç d'assolir la velocitat necessària per a aquesta aplicació i de l'altra només el coet es capaç de propulsar-se en el buit de l'espai. El teu cotxe, com tots els altres vehicles, necessiten un medi material sobre el que desplaçar-se, o bé obtenen algun element essencial per al seu funcionament del medi.
Però, el coet no deixa de ser un mitjà ineficaç de llançar objectes a l'espai. Degut a la seva pròpia naturalesa el coet haurà sempre de ser molt més gran que l'objecte que ha de transportar, i això vol dir que en un llançament la major part de l'energia serà utilitzada per accelerar el propi coet i no la seva càrrega útil.

Però no patiu. Amb tot això dels cotxes elèctrics segur que ja hi ha algún ingenier pensant en construir cotxes especials!!

Què és un coet?

Quan us pregunten que és un coet en que penseu? En un coet especial? En uns focs artificials? En guerres? Doncs bé, penseu en el que penseu teniu raó, un cohet és tot això.
L'origen de tot coet es troba a orient, ja que la primera notícia que es té del seu ús és de l'any 1232 a la Xina (aquets xinos s'ho inventen tot!!!). No va ser fins al segles XV i XVI que va ser introduït a Europa per mans dels àrabs, utilitzant-se com a arma incendiària.
Però fins el segle XIX i el començament del segle XX el cohet no fou més que una arma. Aquesta nova visió del coet la coneixem gràcies als primers científics que van veure el coet com a sistema per a propulsar vehicles aeris espacials tripulats. Alguns d'aquests científics foren el rus Konstantin Ciolkovskij, l'alemany Hermann Julius Oberth i el nord-americà Robert Hutchings Goddard, i, més tard, els russos Sergej Korolev i Valentin Gruchensko i l'alemany Wernher von Braun.

Font: Wikipèdia